martes, 19 de junio de 2012

EDITORIAL



Avui parlarem sobre el riu Besòs, un riu que ha tingut bastants canvis gràcies a l'actitud de l'home, però no tan sols per bon camí sinó també de fets dolents.
Començarem parlant per el naixement, a Montmeló per l'unió de dos rius, (Mogent i Congost), al principi de tot era un riu totalment natural però va ser quan l'home va actuar.

Llençava tots els productes químics, deixalles, brutícia.... i es va convertir amb el riu més contaminat de tota Europa. L'aigua anava amb escuma i l'olor era insuportable, no hi havia vida en aquell riu. També el parc fluvial era com sorra i amb el temps s’ha convertit en un parc net ple de gespa i plantes verdes.

Ara el riu i el seu parc esta molt millor gràcies a l’acció de l’home, que va a començar a netejar-lo amb depuradores, fins i tot l’han canalitzat per quan hi hagin riuades no es desbordés. La gent passeja, fa esport i es diverteix en la zona del riu.

En definitiva el riu ha canviat molt, cada gota d’aigua ja no es contaminada sinó aigua ple de vida. No és un riu cristal·lí i el més bonic de tots però l’historia que té molt pocs la tenen, de ser un riu amb escuma i contaminat a ser un riu on la gent es relaxa al passejar pel costat.



lunes, 18 de junio de 2012

REPORTATGE


El riu Besòs neix a Montmeló per la unió de dos dels seus afluents, Mogent i Congost. Té una llargària de 17 km. Desemboca a Sant Adrià del Besòs.
Una de les característiques del Besòs és que no té primer tram ja que no neix a la muntanya ni té pendent fort ni poc cabal.
El riu Besòs té cinc principals afluents:
-          El Mogent.
-          El Congost.
-          El Tenes.
-          La riera de Caldes.
-          El Ripoll.
Els principals municipis i espais d’interès natural que travessa són:
-          Aiguafreda.
-          Figaró.
-          Montmany.
-          La Garriga.
-          Les Franqueses del Vallès.
-          Canovelles.
-          Granollers.
-          Montmeló.
-          Mollet del Vallès.
-          Montcada i Reixac.
-          Santa Coloma de Gramenet.
-          Sant Adrià del Besòs.
-          Barcelona.
-          Collserola.
-          La Serra de Marina.
Les planes del Vallès. Els principals municipis i espais d’interès natural que travessen els afluents del riu Besòs són:
-          Sant Llorenç de Munt.
-          Els Cingles de Bertí.
-          El Montseny.
La seva conca té una superfície de 1038 Km2. Està situada entre les serralades Pre-Litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès. Té un règim hidrològic mediterrani amb uns cabals d’estiatge molt baixos.
La major part dels cursos de la seva conca neixen a la part meridional de la serralada Pre-Litoral.







ENTREVISTA:
Angel Navarro (Avi del Marc)
            A l’any 1961 es podia travessar el riu de banda a banda per la part de  Montcada i Santa Coloma, ja que l’aigua només arribava una mica més amunt que els genolls. Jo anava a l’altre riba d’excursió amb els amics, i mentre el tornava a travessar el riu per anar a casa se’m va perdre la sabata perquè es va quedar enganxada al fang i a la brutícia.




Números al Besòs

Gràfics D'Excel

viernes, 15 de junio de 2012

CRÒNICA I AGRICULTURA


Crònica
Al 1956 el riu fluïa amb  amplitud, irregularitat i rodejat de terres agrícoles. La superfície de la llera ha evolucionat molt, ja que al 1956 eren 33,07 metres quadrats i en el 2001 39,91 metres quadrats. L’amplada de la llera en canvi no s’ha modificat molt, ja que al 1956 era de 135 m i actualment té la mateixa amplada.  També parlem sobre els marges ja que antigament  hi havia salzes, generalment al marge dret, la zona era coneguda com la “salzereda del born”.


Riuades

Les riuades s’originen a causa de les grans precipitacions a les muntanyes, a on hi ha un fort desnivell del terreny, duren poc temps però imprevisibles. Les riuades del riu Besòs afecten essencialment al pla de Barcelona i les planes del Vallès.

Els desbordaments importants a causa d’aquestes riuades eren més potents i freqüents a l’època antiga. En  el llibre “Orígens del poble de Sant Martí de provençals” explica que l’any 985, quan Al-Manshur va saqueja Barcelona, una riuada important va impedir que ataquessin la part del terme de Sant Martí i el Clot , també posa que el dia 8 de setembre de l’any 1447, l’aigua va arribar fins a St. Martí i va ensorrar el pont nou de pedra, destruint masies i sembrats i ofegant bestiar.

Altres desbordaments importants:


-         
  • 1451 i 1459
  • 1562 i 1618         van crear grans destrosses a l’horta de Sant Adrià i a l’esglèsia
  • 1677 i 1726
  • 16 de juliol de 1803, danys a Sant Andreu
  •  20 de setembre de 1850, destruí el pont del tren
  • 14 de desembre de 1943, ensorrà el primer pont de Sta. Coloma.
  •  25 de febrer de 1944, causa destrosses des de Montmeló a Moncada



Ponts

L’any 1898 una riuada s’endugué el pont de Sant Adrià però es va construir un altre al 1913.

També es van construir passeres que eren taulons lligats amb cordes o cadenes però aquestes s’utilitzaven quan disminuïa el perill de les riuades ja que si hi havia una riuada els taulons brincaven.

A Sant Adrià l’aigua s’endugué el pont en la riuada del 1898 i, refet, tornà a ensorrar-se al 1937.

Al 1953 es va inaugurar el pont actual que creua el Besòs ja que l’altre que hi havia estat abatut el 15 de desembre de 1943. Un any després es va crear un de nou però l’aigua se’l va emportar. Fins 10 anys desprès no es va crear l’actual.



Agricultura
Fins la dècada dels 60, l’activitat agrícola, sobretot l’agricultura de regadiu, va ser molt predominant. Després d’aquests anys, els terrenys destinats a aquesta activitat han sigut ocupats per indústries.
El tipus d'indústria instal·lada a la conca del Besòs són molt variats, hi són representants gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstic, de pell i tèxtil, materials de construcció, paper i alimentació.
La quantitat d’indústries instal·lades vora del riu Besòs es de quasi 10.000 establiments potencialment contaminants.